Coberta

Dones amb empenta

Robinbook

Dones
amb empenta

Ana Riera

l'Arca

Índex

  1. Introducció
  2. Margarida Xirgu Una actriu catalana innovadora i agosarada
    1. La Margarida descobreix la seva vocació
    2. Els seus inicis com actriu
    3. La interpretació per sobre de tot
    4. La Margarida renova l’escena del segle XX
    5. La vida amorosa de la Xirgu
    6. El seu gran amic Federico García Lorca
    7. Les implicacions polítiques de l’actriu
    8. La seva carrera a Sud-amèrica
  3. Mari Pepa Colomer La primera aviadora catalana
    1. La Mari Pepa ha de vèncer molts obstacles
    2. La Mari Pepa es converteix en pilot
    3. La Mari Pepa durant la Guerra Civil espanyola
    4. L’exili de la Mari Pepa
    5. La seva vida al Regne Unit
    6. Una dona singular en tots els sentits
  4. Francesca Bonnemaison Una burgesa forta i inquieta que va revolucionar les barcelonines
    1. Francesca demostra ben aviat que és una dona diferent
    2. La Francesca es fa càrrec d’una biblioteca per a dones
    3. La biblioteca no para de créixer
    4. La integració de la dona al món laboral
    5. La institució creix i té cada cop més repercussió
    6. Amb la República, Francesca s’implica políticament
    7. L’esclat de la Guerra Civil detura la seva feina
  5. Teresa Pàmies Una lluitadora nata que es va convertir en escriptora
    1. La Teresa s’incorpora a la política des de molt jove
    2. El llarg exili de la Teresa
    3. La Teresa era també una dona molt familiar
    4. El preu a pagar
    5. La Teresa es converteix en una escriptora d’èxit
    6. Els darrers anys de la seva intensa vida
  6. Dolors Hostalrich Fa La bibliotecària que va ser també una de les primeres editores catalanes
    1. La Dolors i la primera promoció de l’Escola de Bibliotecàries
    2. La Dolors coneix Eugeni d’Ors
    3. La primera feina com a bibliotecària
    4. La Dolors canvia de professió
    5. L’esclat de la Guerra Civil
    6. Amb la seva feina la Dolors ajuda a recuperar el català
    7. La Dolors, una catalanista convençuda
  7. Josefina Castellví Una oceanògrafa que va viure a l’Antàrtida
    1. La Josefina va rebre una bona formació
    2. La Josefina completa la seva formació a l’estranger
    3. La Josefina entra al Consell Superior d’Investigacions Científiques
    4. La primera base espanyola a l’Antàrtida
    5. L’Antàrtida: una experiència única
    6. La Josefina era, a més, una bona gestora
    7. Una dona polifacètica
    8. Tots els seus reconeixements
    9. Vinculada a la investigació fins al final
  8. Joana Raspall La poetessa catalanista que escrivia per als més menuts
    1. La Joana s’educa a l’escola pública
    2. La Joana comença a treballar molt joveneta
    3. La Joana salva tants llibres com pot
    4. Acabada la guerra, la Joana reprèn la seva activitat literària
    5. La Joana es dedica a confeccionar diccionaris en català
    6. La Joana gosa tocar tots els camps
    7. La Joana crea un premi de poesia
    8. La Joana també té temps per a un altre tipus de tasques
    9. Una vida tan llarga i plena bé es mereix un reconeixement
  9. Caterina Albert L’escriptora que es va fer passar per home per donar veu a les dones
    1. La Caterina fou una dona autodidacta
    2. Una dona catalana que estima el català
    3. Caterina topa amb el rebuig masculí
    4. La Caterina decideix amagar-se rere un pseudònim
    5. Caterina Albert s’inclina per la narració
    6. La Caterina supera els obstacles noucentistes i la guerra
    7. Totes les seves obres passen un filtre molt efectiu
    8. La Caterina decideix enclaustrar-se
    9. La seva polèmica amb Joan Maragall
    10. Una doble personalitat per tal de poder sobreviure
    11. L’obra Solitud, un clàssic de la literatura catalana
    12. Caterina Albert dóna veu a la dona
  10. Alícia de Larrocha La pianista catalana més internacional
    1. Una nena molt precoç
    2. Les primeres aparicions en públic d’Alícia de Larrocha
    3. L’Alícia coneix Arthur Rubinstein
    4. La Guerra Civil va interrompre la seva carrera fulgurant
    5. Catalunya se li queda petita
    6. Tota la seva vida va girar sempre entorn de la música
    7. L’Alícia ha de superar una dura prova
    8. EL seu vessant més pedagògic
    9. La dona de les mil i una anècdotes
    10. Tan sols va cancel·lar concerts pel seu marit
    11. La seva màgia s’apaga
    12. Va donar a conèixer un repertori excepcional
    13. Tants reconeixements que costa llistar-los
  11. Mary Santpere Una còmica d’allò més musical
    1. Els inicis de Mary Santpere
    2. El seu gran debut
    3. Els tres homes de Mary Santpere
    4. La Reina del Paral·lel o del «Broadway espanyol»
    5. Una dona polifacètica que no podia estar mai quieta
    6. Una pallassa molt ordenada
    7. La seva incursió al circ
    8. Els anys menys afortunats de l’actriu
    9. La seva gran popularitat
    10. Portava el sentit de l’humor a les venes
    11. Es va retirar discretament
    12. La recuperació de la revista i el vodevil en llengua catalana
  12. Maria Aurèlia Capmany Una activista feminista i antifranquista
    1. Va ser mestre abans que escriptora
    2. Els inicis de la seva carrera literària
    3. La Maria Aurèlia i el teatre
    4. S’atreveix fins i tot amb el cabaret
    5. Així doncs, la Capmany va provar tots els gèneres
    6. El seu company sentimental
    7. La seva passió pel mar
    8. La seva influència a la generació dels setanta
    9. La Capmany lluita contra el franquisme i la injustícia
    10. El seu feminisme integrador
    11. Els darrers anys de Maria Aurèlia
  13. Mercè Rodoreda La dona que va arribar a l’escriptura fugint d’una vida grisa
    1. Una noia autodidacta
    2. Mercè Rodoreda acompleix el destí per al qual havia estat preparada
    3. La Mercè troba una via per fugir de l’avorriment
    4. La Rodoreda va arribar a l’escriptura per avorriment
    5. La guerra ho trasbalsa tot
    6. Mercè Rodoreda comença el seu llarg exili
    7. Un amor prohibit i complex
    8. La Mercè marxa a Ginebra
    9. Les flors i les joies
    10. El gènere del conte
    11. El poble de Romanyà de la Selva
  14. Rosa Sensat La gran pionera de l’escola catalana
    1. Les inquietuds de la Rosa la porten lluny dels brodats
    2. Les seves primeres feines
    3. Rosa Sensat es trasllada a Barcelona
    4. El diari de classe de Rosa Sensat
    5. L’Escola del Bosc, la nineta dels seus ulls
    6. Rosa Sensat rep una proposta arriscada
    7. El mètode innovador de Rosa Sensat
    8. La Rosa més divulgadora
    9. Rosa Sensat i la gènesi del feminisme català
    10. La guerra estronca el seu projecte innovador
    11. L’Escola de Mestres Rosa Sensat
  15. Montserrat Roig L’escriptora compromesa que va morir massa aviat
    1. La Montserrat comença els seus estudis a les monges
    2. El teatre, la seva primera vocació
    3. La Montserrat aterra a la Universitat
    4. La Montserrat comença a escriure per entendre el que passa al seu voltant
    5. La Montserrat segueix endavant amb la seva passió per l’escriptura
    6. La tancada de Montserrat
    7. La Montserrat es converteix en escriptora professional
    8. La Montserrat segueix acumulant guardons
    9. Una entrevistadora valenta i innovadora
    10. La Montserrat escriu un llibre documental
    11. La Montserrat, una líder d’opinió
    12. Als anys vuitanta arriba la seva maduresa
    13. Una mort a deshora
    14. Una escriptora que va deixar la seva empremta
  16. Victòria dels Àngels La veu catalana més internacional
    1. La Victòria descobreix la música a casa seva
    2. La Victòria inicia la seva formació
    3. L’inici de la seva carrera professional
    4. El certamen de Ginebra
    5. La Victòria actua a Bayreuth
    6. Als anys seixanta els Estats Units es converteixen en la seva segona casa
    7. La crònica dels seus viatges
    8. La Victòria mare
    9. Els problemes amb el seu marit
    10. La Victòria es converteix en «Doctora»
    11. La Victòria torna al Liceu
    12. La Victòria va ser sempre una noia senzilla
    13. Els vestits de la Victòria
    14. La Victòria i l’Alícia de Larrocha
    15. Una gran difusora de la música
    16. La veu única de Victòria
  17. Roser Capdevila Valls Una il·lustradora molt inquieta i un xic entremaliada
    1. Una nena aventurera que somia conèixer nous mons
    2. El dibuix, una constant a la seva vida
    3. La Roser fa els seus primers viatges
    4. La Roser es converteix en mare
    5. La Roser comença a treballar com a il·lustradora
    6. La Roser té un bon ensurt que hauria pogut canviar-li la vida
    7. 1, 2, 3… les tres bessones
    8. Les tres bessones arriben a la gran pantalla
    9. La seva passió pels cartrons
    10. Ordinador versus paper
    11. Els dibuixos de la Roser i Catalunya
    12. La Roser, una dona agraïda
    13. La Roser encara té molt a oferir
  18. Núria Feliu Una veu lligada des de sempre al poble català
    1. Sants, el barri estimat de la Núria
    2. La Núria s’educa al seu barri
    3. Actriu abans que cantant
    4. Del teatre a la cançó
    5. Una vida lligada sempre a la sardana
    6. El seu vessant més social
    7. La Núria descobreix la poesia recitada
    8. Una ferma defensora de la llengua i la cultura catalanes
  19. Neus Català Una supervivent catalana dels camps nazis
    1. La Neus va ser sempre una noia rebel
    2. Els vaivens de la política canvien la vida de la Neus
    3. La Neus inicia el seu llarg exili
    4. La Neus entra a la Resistència
    5. La Neus és capturada i deportada
    6. La Neus és enviada a un camp de concentració
    7. Per fi s’acaba el suplici
    8. La Neus refà la seva vida
    9. La Neus no va voler oblidar mai
    10. La Neus continua sent una militant convençuda
  20. Lola Anglada La noia que feia dibuixos catalanistes
    1. Els seus inicis professionals
    2. A més de dibuixar, la Lola comença a escriure
    3. La Lola va participar en moltes exposicions
    4. Esclata la guerra i el món es transforma
    5. Acabada la guerra Lola Anglada es refugia a Tiana
    6. La Lola més íntima
    7. La Lola, una catalanista compromesa
    8. El seu personatge més conegut
    9. Els darrers anys de la Lola
  21. Bibliografia

Introducció

Totes les dones de les quals es parla en aquest volum tenen en comú que són catalanes i que, per uns motius o altres, han destacat en el seu camp. Podríem dir que aquesta és la part objectiva, la premissa bàsica que dóna sentit i coherència al llibre. Però hi ha també una part més subjectiva que té a veure amb els sentiments que aquestes dones han despertat en mi. Totes i cadascuna de les dones que finalment he escollit m’han fascinat personalment. Algunes per la seva actitud davant la vida, d’altres per la seva clarividència o intel·ligència, d’altres per ser capaces de fugir dels estereotips i de viure una vida diferent.

He de reconèixer que he gaudit molt, moltíssim escrivint aquest llibre, perquè gràcies a ell he tingut l’oportunitat de descobrir una vintena de dones realment excepcionals, unes dones que tot i acumular molts anys a les seves espatlles o tot i que ja no són amb nosaltres encara ens poden ensenyar moltes coses.

Per això he decidit rescatar-les de l’oblit, per fer-les visibles, perquè el seu llegat no es perdi, perquè penso que encara poden fer moltes coses per tots nosaltres.

Us deixo amb elles.

Margarida Xirgu Una actriu catalana
innovadora i agosarada

«No somiar, no esperar, no creure en alguna cosa…
és com no existir.»

Margarida Xirgu va néixer a Molins de Rei la tarda del 18 de juliol de 1888, quan per fi començava a remetre la calor. No tenia més de vuit anys, però, quan la seva família va decidir traslladar-se a Barcelona, on hi havia més feina i millors oportunitats, i es va instal·lar en un dels molts barris obrers i marginals que circumdaven la capital catalana. Ella en aquell moment encara no ho sabia, però el seu destí estava a punt de revelar-se.

La Margarida descobreix la seva vocació

La dura jornada laboral ja havia acabat i un grup d’obrers s’havia reunit en una taverna. A l’establiment hi havia una nena graciosa d’ulls vius i li demanaren que els llegís un manifest. La nena va agafar el document sense dubtar-ho i gràcies al seu talent innat per a la interpretació va aconseguir arrencar d’aquells homes aguerrits un fort aplaudiment. Seria el primer de molts altres, perquè aquell episodi va servir per confirmar-li que li agradava molt actuar davant d’un públic. També a l’escola pública on estudiava s’adonaren que tenia facilitat i gràcia per a la declamació i la poesia, i que tenia una memòria prodigiosa. De fet, la Margarida es va passar bona part de la seva infantesa jugant a representar comèdies que ella mateixa inventava i posava en escena. Sens dubte ho portava a la sang.

Els seus inicis com actriu

Val a dir que a principis del segle XX a Barcelona hi havia molts ateneus i un gran nombre de companyies d’afeccionats. De fet s’havia despertat un gran fervor pel teatre, sobretot entre les classes més populars. I entre els que se sentien atrets per aquesta manifestació artística es trobava el pare de la Margarida, en Pere Xirgu Martí. Era un simple manyà, però es va fer membre de l’Ateneu del districte cinquè i va començar a organitzar a casa seva tertúlies literàries on es llegien en veu alta obres de Tolstoi, de Pérez Galdós i d’Émile Zola. Així doncs, la Margarida va tenir l’oportunitat de familiaritzar-se amb el món del teatre des de ben petita. I com molts altres joves de la seva generació, va començar actuant en ateneus amb companyies amateurs. Fora de l’escenari era una noia prima i més aviat desmanegada que no destacava gaire. Però tan bon punt trepitjava l’escenari es transformava en una persona completament diferent, plena d’energia i vitalitat, una energia i una vitalitat que es contagiaven i resultaven fascinants.

L’impuls definitiu que la va fer dedicar-se al món del teatre va sorgir d’una desgràcia familiar. El seu pare va perdre la feina per vaguista i poc després va emmalaltir. Aleshores la Margarida, amb el vistiplau de la seva mare, va decidir que havia arribat el moment de treure rèdit econòmic de les seves aptituds artístiques per contribuir en l’economia familiar, i va començar a demanar petites quantitats a canvi de les seves actuacions. I, aleshores, un bon dia, li va arribar la gran oportunitat. La van contractar per interpretar l’obra Teresa Raquin, d’Émile Zola. El paper l’havia de fer una actriu madura i experimentada, però pocs dies abans de l’estrena es va posar malalta i la Margarida la va substituir. Es tractava d’un personatge complicat. Tanmateix, la Margarida va fer una interpretació tan aconseguida que tant el públic barceloní com els crítics teatrals van caure rendits als seus peus. Al poc temps la va contractar la Companyia Catalana del Teatre Romeu. Corria l’any 1906 i des d’aquest moment ja va treballar sempre més com a actriu. I sense parar, perquè l’any 1907 va morir el seu pare i ella va assumir definitivament el rol de cap de família fent-se càrrec de la seva mare, la Pepeta Subirà Polls, i del seu germà petit, que tenia quatre anys menys que ella.

La interpretació per sobre de tot

La Margarida era una actriu força agosarada i això li va comportar més d’un problema al llarg de la seva carrera professional. Així, l’any 1910 la van contractar per interpretar el paper protagonista de Salomé, d’Oscar Wilde. Actuava al Teatre Principal de Barcelona i sortia a escena ensenyant el melic i fent el ball dels set vels. El públic benestant de l’època no estava preparat per assimilar-ho i els propietaris del teatre li van rescindir el contracte. Això, tanmateix, no va desanimar ni deturar la Margarida. Ella idolatrava el teatre i sabia que una interpretació tenia que estar per sobre de les limitacions morals i de les convencions socials. A ella només li importava emocionar i transmetre l’essència dels personatges que interpretava. I ho aconseguia. La seva interpretació de Marianela, de l’obra de Pérez Galdós, n’és un bon exemple. L’obra, que havia estat adaptada pels germans Álvarez Quintero, s’interpretava al Teatre de la Princesa de Madrid. La nit de l’estrena la seva feina va ser tan memorable que al final de la representació l’autor va pujar a l’escenari i, emocionat, va abraçar l’actriu mentre el públic, dempeus, no parava d’aplaudir. Va ser sens dubte un moment màgic i inoblidable que es repetiria sovint al llarg de la seva carrera d’actriu. Perquè Margarida Xirgu tenia l’estranya capacitat, només a l’abast d’uns quants privilegiats, de comunicar, d’emocionar i fins i tot de transportar.

La Margarida renova l’escena del segle XX

El talent de la Margarida era tan gran que aviat els teatres de Catalunya se li quedaren petits. I va decidir fer una gira internacional amb la companyia que ella mateixa havia creat. Va viatjar per Espanya i per Europa, i també per Argentina, Xile, Uruguai, Perú, Veneçuela i Cuba. En els seus viatges no es limitava a actuar, sinó que a més dedicava temps a descobrir i conèixer figures tan rellevants com Picasso, Stranvinski, Fournier, Marcel Proust o Freud. A poc a poc es va anar amarant de les estètiques europees i a partir de tot el que havia anat aprenent i de la seva visió particular del teatre va modernitzar l’escenografia i va contribuir a renovar l’escena del segle XX. Així, per exemple, a principis dels anys vint del segle passat, Margarida Xirgu va fer eliminar en les obres que representava amb la seva companyia el coverol que amagava l’apuntador. Preferia no estrenar fins que tothom se sabés l’obra perfectament de memòria que seguir utilitzant la figura de l’apuntador. També va eliminar els decorats de cartró pintats. Ambientava l’escena amb molts pocs elements, quelcom realment revolucionari en una època en la qual el realisme omplia d’objectes inútils els escenaris. A més va ajudar a divulgar un gran nombre de dramaturgs incloent en el repertori de la seva companyia propostes força agosarades dels corrents dramàtics més innovadors.

La vida amorosa de la Xirgu

A banda del teatre, Margarida Xirgu va tenir dos gran amors. El primer va ser en Josep Arnall, un noi que va conèixer quan no era més que una adolescent i amb qui es va casar el 22 de setembre de 1910. El seu va ser un matrimoni modern ja que ambdós van tenir clar des del primer moment que separarien la seva vida íntima de les seves vides professionals. En Josep no va intervenir mai en les activitats artístiques de la seva dona; de fet ni tan sols es deixaven fer fotografies junts en públic. Va estar casada amb ell durant 26 anys, fins que la mort el va sorprendre l’any 1936.

El segon va ser el seu gran amic Miquel Ortín, un actor d’origen aragonès que durant anys havia estat el fidel administrador de les seves empreses i que sempre havia defensat els interessos de l’actriu. Van contraure matrimoni l’any 1941 i va ser el seu company fins al final dels seus dies.

El seu gran amic Federico García Lorca

L’estiu de 1926 va conèixer Federico Garcia Lorca, que es convertiria en un gran amic personal de l’actriu. La Margarida va decidir apostar per aquest autor granadí encara desconegut perquè va intuir de seguida que, com ella, podia fer una aportació única al món del teatre. L’any següent va estrenar la seva obra María Pineda a la ciutat de Barcelona. I no ho va fer amb un muntatge qualsevol, ja que els decorats eren obra d’un altre jove que estava començant, un tal Salvador Dalí. Amb el temps descobriria que havia trobat el seu poeta. Per això els dies que representava una obra de Lorca, tant si es tractava d’una obra especialment escrita per a ella, com Yerma o Doña Rosita la soltera, com si no, serien sens dubte els més feliços de la seva vida escènica. El dia que es va assabentar de la seva mort va ser un dels més tristos de la seva vida.

Les implicacions polítiques de l’actriu

La seva carrera a Sud-amèrica

A Amèrica Margarida Xirgu va seguir fent allò que millor sabia fer: actuar. El 1945 va estrenar La casa de Bernarda Alba, l’obra pòstuma de García Lorca, al Teatro Avenida de Buenos Aires, a l’Argentina, i el 1949 va estrenar El malentendido, d’Albert Camus, també a Buenos Aires, tot i que el tercer dia l’obra va ser retirada per les autoritats argentines. Tant i tant va seguir treballant que finalment, el 1956, va poder celebrar les Noces d’Or amb el teatre, i ho va fer protagonitzant l’obra de Fernando de Rojas La Celestina, al Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires.

Margarida Xirgu, tot i que sempre va viure pendent del que passava a la seva estimada pàtria, no va tornar mai més a Catalunya amb vida. Però sí que ho va fer més endavant, un cop morta. Seria el 1988, quan la Generalitat va repatriar les seves despulles coincidint amb el centenari del seu naixement i les va fer enterrar a Molins de Rei, la localitat que l’havia vist néixer.

Margarida Xirgu, una de les actrius més grans de l’escena catalana, va aconseguir quelcom que tan sols aconsegueixen alguns privilegiats: gaudir d’una gran popularitat, ja que el públic l’adorava, i alhora d’un sòlid prestigi en els cercles intel·lectuals, on era considerada una de les més insignes tràgiques de l’època.