Per al Darman, nen infinit.
De qui mai no vaig poder saber si tenia por
o si era amic de la seva ombra.
Per al Darman, nen infinit.
De qui mai no vaig poder saber si tenia por
o si era amic de la seva ombra.
Hi havia una vegada un fantasma
molt desgraciat, molt trist i molt poruc
que mai no gosava fer res ni demanar
ajut a ningú.
Perquè no era pas un fantasma valent
com els que surten als altres contes. I ca!
Era un fantasma tan tímid, però tant,
que ni tan sols s’atrevia a espantar
els nens i nenes de la seva ciutat...
Pobre fantasma Anselm!
Passava tot el dia sol i trist.
I a les nits, en tornar a casa, li costava molt adormir-se perquè sentia sorolls a tot arreu i pensava que algú volia espantar-lo.
